Un informe pioner calcula l’impacte econòmic del racisme laboral i educatiu sobre la població estrangera
La discriminació laboral i educativa cap a la població estrangera no només suposa una injustícia per a aquelles persones que la pateixen, sinó que també deixa una factura en l’economia espanyola. Per primer cop, un informe calcula l’impacte econòmic de les dificultats a les quals s’enfronten les persones migrants a l’hora d’accedir a una feina, pel fet de cobrar menys, però també perquè els estudiants d’origen estranger estiguin més exposats a l’assetjament escolar i a l’abandonament educatiu. I les seves conclusions són clares: l’Estat deixa de guanyar 17.166 milions d’euros a l’any. O, dit d’una altra manera, el PIB espanyol podria créixer un 1,3% més si es posés fi a la discriminació racial.
L’informe l’ha elaborat l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), sota l’encàrrec del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. “Quan no aprofitem el talent i la capacitat de la població estrangera, perdem oportunitats de creixement que beneficien tota la societat”, ha remarcat la ministra del ram, Elma Saiz, a través d’un comunicat de premsa. La titular de Seguretat Social ha aprofitat l’avinentesa per defensar la reforma del Reglament d’Estrangeria que l’executiu espanyol intenta tirar endavant des de fa temps i que, entre altres coses,
obre la porta a la simplificació del permís únic de residència i treball.
Impacte laboral i educatiu
Per calcular l’impacte econòmic, l’informe es recolza, principalment, en la quantificació del valor dels salaris que les persones migrants deixen de rebre per raó de la discriminació racial. En concret, es detalla que en termes salarials la diferència entre la població estrangera i autòctona frega de mitjana els 500 euros al mes.
En l’àmbit laboral, aquest impacte econòmic és de 12.300 milions. És el cost que es deriva de les desigualtats en l’accés, la permanència i la remuneració en el mercat laboral i que de manera significativa afecten la població estrangera, en particular les dones. A tall d’exemple, l’estudi calcula que unes 248.000 persones es queden, de mitjana, fora del mercat laboral pel fet de ser estrangeres. També estima que hi ha 178.000 migrants sobrequalificats, és a dir, que tenen un grau d’estudis molt superior a la feina que fan, de manera que tampoc cobren el que tocaria. Finalment, els investigadors han detectat que en gairebé tots els casos els treballadors migrants cobren menys que un treballador autòcton tot i fer la mateixa feina.
La fotografia, doncs, és prou alarmant si es té en compte que la taxa d’activitat entre els estrangers és, generalment, més alta que la dels treballadors autòctons. Però, sobretot, si es té en compte que l’arribada neta de població immigrant –prop de 5 milions de persones entre els anys 2002 i 2022, segons dades del Banc d’Espanya– s’ha convertit pràcticament en l’única font de creixement de la població resident a Espanya.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, la factura és de 4.800 milions d’euros. L’informe desgrana que hi ha taxes d’escolarització molt més baixes entre els joves estrangers. També assenyala com la discriminació a l’aula durant l’etapa educativa té un impacte directe en els resultats acadèmics i en l’abandonament escolar. Per tot plegat, un cop s’acaba l’etapa escolar, els joves d’origen migrant acostumen a accedir al mercat laboral amb el que se’n diu “discriminació de sortida”.
” alt=”Un grup reclamant l’aprovació de la ILP, davant del Congrés dels Diputats a Madrid.” data-was-processed=”true” />