Parlem d’immigració ?

article publicat a CRITIC, 17/1/24 per Sergi Picazo

El periodista Jordi Basté, al seu davantal de RAC1, l’home més escoltat pels catalans cada matí, feia aquesta setmana una reflexió que l’esquerra intel·lectual no hauria de menystenir: “La victòria de Donald Trump al caucus d’Iowa posa sobre la taula un debat: el debat de la immigració. I això no és xenofòbia, ans al contrari: és demanar que fem el debat per evitar que manin els que la practiquen. La immigració és un problema a partir del moment en què no se’n pot parlar, per l’enquistament d’uns i la por d’uns altres. La immigració és un problema com quan algú se salta la cua, i quan algú se salta la cua, sobresurt la tribu, i les tribus han existit sempre. I el debat sobre la immigració és necessari, i estem fent tard”. No hauríem de menystenir aquesta idea de Basté perquè crec que 1) és el que pensa bona part de la gent normal a Catalunya i 2) tinc la sensació que alguns dels que volen fer “el debat de la immigració” posarien el focus en un lloc completament equivocat.

Podem parlar d’immigració tant com vulgueu. Tot i que a mi em sembla que hi ha gent que no vol parlar d’immigració, sinó d’immigració i delinqüència, d’immigració i s’emporten totes les ajudes, d’immigració i els musulmans no s’integren en la nostra cultura. Ho explicava fa poc El Periódico: quan als espanyols, segons una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques, els pregunten la seva opinió sobre els estrangers, el primer aspecte negatiu que en destaquen és la delinqüència. Tot i això, no s’ha demostrat cap relació causal entre més migrants i més criminalitat. “L’exemple més clar que ho desmenteix és que la taxa de criminalitat a Catalunya s’ha reduït un punt entre el 2000 i el 2021, mentre que el nombre d’estrangers s’ha multiplicat per set en el mateix període”.

Però les dades ja no importen en un món de xarxes socials, fake news i gent cridant a les tertúlies per tenir raó. Si seguim centrant el debat en prime time dels mitjans de comunicació en falsos debats, no contribuirem a entendre “el problema de la immigració”. No pensis en un elefant, que deia Lakoff. Doncs, ja hi has pensat.

Les dades desmenteixen “el problema de la immigració”

Podria escriure un article amb totes les dades sobre immigració que neguen la relació entre immigració i delinqüència, o que desmenteixen rumors com que reben més ajudes socials pel fet de ser estrangers, o que neguen la idea que els alumnes nouvinguts abaixen per se el nivell de l’educació pública. Podria dir que 7 de cada 10 beques de menjador són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola. Podria dir que menys de l’1% dels pensionistes són estrangers. Podria dir que només el 15,1% dels usuaris dels serveis socials van ser estrangers (dada del 2015) i només el 9,7% dels beneficiaris de prestacions per desocupació són estrangers (dada del 2017). Però totes aquestes dades, xifres i percentatges no servirien de res per als no convençuts. Els companys de Verificat, i abans els de Mèdia.cat o els d’Antirumors, i molts periodistes als mitjans de comunicació, porten 20 anys donant dades sobre les migracions que desmenteixen totes les falsedats de l’extrema dreta (o de la dreta i l’esquerra) xenòfoba. I, encara, hi ha qui diu que no se’n pot parlar d’immigració!

Però és que la veritat i la mentida ja no importen en debats tan emocionals i enquistats: importa el marc. Si poses el marc immigració i delinqüència, el mal ja està fet. No importa quina sigui la dada real. Cadascú creurà el que ja pensava abans, i ho reforçarà amb les dades d’un digital fatxa, d’un whatsapp que li va enviar un amic o el que ha vist a Twitter. La gent tendeix a creure allò que vol creure. És el biaix de confirmació. Les persones solen recordar millor la informació que confirma els seus objectius o desitjos. Filtren la informació per adaptar-la als seus judicis previs. Són considerablement més reticents a acceptar els fets que contradiuen les creences. Tot i això, la informació sí que pot influir quan està emmarcada amb una intenció determinada. “L’emmarcat és el procés de seleccionar i fer ressaltar alguns aspectes dels esdeveniments i establir relacions entre aquests per tal de promoure una determinada interpretació”, segons el lingüista i científic cognitiu George Lakoff.

I si fos veritat que la policia engarjola més migrants que autòctons?

No mola gens tenir aquesta visió utilitarista de la immigració. Mentre la immigració sigui bona, fantàstica i no causi cap problema, els acceptem; però, si alguns migrants causen algun “problema” o, simplement, pel fet de ser persones acabades d’arribar tenen o pateixen algun “problema”, aleshores, la immigració ja no és tan bona? Aquest és un marc del debat molt perillós. I, no, no és bonisme: al revés, cal ser conscients dels problemes i, per justícia social, solucionar-los. Perquè, si no, quan les dades ja no ens serveixin per explicar “les bondats” de la immigració, què farem?

Parlem de les causes? ‘Follow the money’

La clau és canviar l’enfocament del debat: el “problema de la immigració” no és la delinqüència, ni tan sols la integració, ni l’ús del català, ni l’escola. Quan els xenòfobs veuen un àrab ric i amb petrodòlars a la butxaca, li posen una catifa vermella. Quan els xenòfobs veuen un rus o un ucraïnès blanc, ros i d’ulls blaus, tot són facilitats. Una sinagoga o una església evangèlica no representen un problema al barri, però un oratori musulmà abaixa el preu dels pisos? Per què hi ha “problemes” si l’immigrant és marroquí o colombià, i no hi ha “problemes” si és alemany o canadenc? El problema no és l’origen de les persones, sinó el seu nivell econòmic, és que són pobres. I, com són pobres, doncs, lògicament tenen més problemes. Ells, us ho recordo, ells tenen problemes, no nosaltres.

El problema de la immigració és haver de deixar casa teva, la teva família i gastar tots els diners estalviats en un viatge en el qual podries morir. El problema de la immigració és arribar a un lloc nou, on no et lloguen un pis pel teu accent, on no et donen feina pel teu color de pell, on no et fan un contracte perquè no tens papers, on t’emportes els teus fills trencant les seves vides enmig de la infància o l’adolescència. Creieu realment que un dona veneçolana, de 30 anys i amb dos fills, amb estudis superiors i amb una xarxa de suport, amics i família fantàstica a casa seva té moltes ganes de venir a viure a un suburbi de Cornellà, Vic o Ripoll i treballar 24/7 cuidant dels nostres avis i àvies amb demència? Si l’Estat fes un pla Marshall a la interna, per fer revertir la situació de pobresa, precarietat i exclusió en què han de sobreviure molts migrants acabats d’arribar, probablement hi hauria menys “problemes de la immigració”.

Si voleu parlar d’immigració, aleshores caldrà parlar de les causes de la immigració, i no només parlar de les conseqüències que no ens agraden, oi? Podem parlar ja de les relacions econòmiques injustes Nord-Sud, no? Podem parlar de per què el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial fan informes que diuen que la Unió Europea necessita 60 milions de migrants abans del 2050. Podem parlar de per què els empresaris del turisme i de la restauració no troben personal per pencar a l’estiu, i quants diners paguen si el treballador és migrant. Podem parlar de qui guanya i qui perd amb la mà d’obra que arriba a Europa des del Sud. Follow the money!, i entendreu millor això dels “problemes de la immigració”.

La samarreta feta a Bangladesh o al Vietnam val 6 euros en una gran cadena de roba al passeig de Gràcia. Parlem de com s’extreu el coltan al Congo per als nostres telèfons mòbils o del que està passant amb el liti a Bolívia o al nord de Xile de les nostres plaques solars? O de quantes hores de feina ha de fer un xinès a la fàbrica d’Apple a Zhengzhou? De fet, podríem anar més enrere, i parlar del deute colonial i postcolonial que té Europa amb la majoria dels països de l’Àfrica o del Sud-est asiàtic, i de les relacions neocolonials de les empreses transnacionals al Sud.

L’esquerra fa, com a mínim, 20 anys que parla d’immigració. Jo no he sentit mai cap discurs bonista, ni naïf, ni ingenu als pensadors i activistes socials sobre les migracions; el problema que teniu és que l’esquerra fa un discurs sobre les migracions que no us agrada perquè us recorda coses que preferiu no saber o no mirar. No és woke; és anticapitalista i antiracista. Si voleu, parlem d’immigració… Però aleshores parlem de tot això? O hem de parlar només de delinqüència, de màfies i de no sé què més?

https://mail.google.com/mail/u/1/#inbox/FMfcgzGwJmHpLcdTfqSRFnFJZRqbwrxK

 

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari