8 milions de ¿catalans?

article a l’ARA 4.12.23

Aliou Diallo,  jurista, politòleg i activista social

Il·lustració geomètrica sobre diversitat poblacional.

Catalunya arriba als 8 milions d’habitants amb una taxa de fecunditat per sota d’1,20. El 2021, les previsions més optimistes de l’Idescat projectaven l’assoliment d’aquesta fita per al 2025. De tot això se’n dedueix que els reptes en matèria d’inclusió són ja de primera magnitud. Però, com abordar-los?

Des de la dècada dels anys 90 el creixement migratori ha estat per sobre del creixement natural –resultant de la diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions– de la població catalana. Aquest creixement migratori va suposar en la dècada dels anys 2000 l’arribada de més d’un milió de persones a Catalunya. Aquests col·lectius que representen més del 16% dels catalans en l’actualitat constitueixen la base del seu creixement. Pel que fa a les persones nascudes fora de les fronteres espanyoles, la xifra puja fins al 21%, tot i que la percepció de la ciutadania catalana estigui molt per sobre d’aquesta dada: com indica el CEO, amb l’excepció dels votants de la CUP, la resta de simpatitzants dels partits amb representació al Parlament creuen que aquesta xifra està per sobre del 30%. La sobredimensió en la percepció de la realitat al·lòctona porta a pensar a més del 55% de l’opinió pública catalana que aquests col·lectius “tenen els drets que han de tenir” o que “se’ls han concedit massa drets”: 1 de cada 4 sosté aquesta última afirmació.

Un altre front per a la inclusió és l’aplicació de la perspectiva feminista en tots els àmbits de la societat. En el camp laboral ha de comportar l’eliminació de la bretxa salarial, situada en més d’un 20%, i que comporta que a les dones no se’ls abonin dos mesos i mig de feina cada any.

A més, els poders públics catalans han d’assumir el repte, en plena emergència climàtica, de democratitzar l’accés a un transport públic eficient en tot el territori, més enllà de la centralitat de l’àrea metropolitana de Barcelona. Cal que les inversions en aquest àmbit s’accelerin i es tradueixin en més connexions intercomarcals i intracomarcals, un transport resolutiu, arrelat a les necessitats del territori i sostenible, amb el tren com a aposta principal, recuperant línies ferroviàries desmantellades –com el Carrilet que unia Olot a Girona– i creant-ne d’altres de noves.

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari