Per primera vegada hi ha més ciutadans de 80 anys que nadons recent nascuts

El demògraf i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics Andreu Domingo explica a l’ARA que aquest creixement de la població nascuda a l’estranger respon als dos últims “booms migratoris”: el que va anar des d’inicis del segle fins a la crisi econòmica del 2008 i el recuperat a partir del 2016 fins a l’actualitat —amb un “petit parèntesi per la covid”—.
Pel que fa a l’edat d’aquesta part de la població catalana trobem unes franges generacionals en què el seu pes és clarament més significatiu: concretament, entre els 20 i els 49 anys. De fet, en la franja dels 30 als 34 anys, el gruix dels nascuts a l’estranger representa un 47,6% del total, mentre que, entre els de 35 i 39 anys, la xifra se situa al 45,4%. Malgrat això, Domingo explica que cal tenir en compte que aquest increment percentual és una combinació de dos factors: l’augment de catalans nascuts a l’estranger i la davallada de natalitat que des de fa anys viu Catalunya.
Segons reflecteix l’informe de l’INE, l’augment de la població catalana es deu clarament a l’arribada de ciutadans de l’estranger. D’aquesta manera, l’any passat es van registrar 107.319 catalans més que el 2023, però en aquest mateix període hi va haver més defuncions (67.662) que naixements (54.217). Per tant, el creixement de la població de Catalunya va estar impulsat pels 121.633 catalans nouvinguts que es van registrar l’any passat.
Més avis que nadons
Una altra realitat que reflecteix l’informe de l’INE és la caiguda de la natalitat que viu Catalunya. L’evidència més clara en aquest sentit és el fet que, per primera vegada, a Catalunya hi ha més ciutadans de 80 anys (55.138) que nadons nascuts l’any 2024 (53.768). De fet, l’any passat la dada de naixements a Catalunya va ser la més baixa dels últims 30 anys. Per altra banda, els residents de més de 75 anys ja són gairebé una desena part de la població catalana.
La fecunditat actual té molt a veure amb el fet que les dones que es troben ara en edat materna corresponen a generacions buides“, explica Andreu Domingo. Dit d’una altra manera: com que les persones que avui en dia estan en edat de tenir descendència ja són fills d’una generació amb poca natalitat, els efectes s’agreugen. A més, l’aportació dels fills de migrants, segons explica el demògraf, “no ho compensa”.
49 milions d’espanyols
Si eixamplem el prisma a tot l’Estat, les dades de l’INE mostren que per primera vegada la població espanyola ha superat els 49 milions d’habitants, amb 49.077.984 ciutadans en total. En l’àmbit espanyol, el creixement interanual ha estat de 458.289 persones i ha situat el nombre de nascuts a l’estranger a tot Espanya sobre els 6.852.348. L’augment general de població fora de Catalunya també ha estat impulsat per l’arribada d’estrangers, ja que la natalitat també ha anat a la baixa a l’Estat.
País d’origen dels espanyols nascuts a l’estranger
Pel que fa a l’origen dels nascuts a l’estranger que s’han registrat com a nous residents a Espanya en l’últim quadrimestre de 2024 —no s’han publicat dades concretes de Catalunya—, els colombians se situen primers en el rànquing, amb 43.400 ciutadans a tot l’Estat. Els segueixen els veneçolans (30.500) i els marroquins (27.700). “És interessant veure com han canviat els països d’origen entre el primer boom migratori —a inicis de segle— i el segon: si bé Colòmbia i l’Argentina sempre han estat dos països d’origen importants, en aquesta última onada s’hi han afegit Veneçuela i Hondures”, explica el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics.
També remarca l’aparició de l’Equador, que si bé va ser un país amb molt pes en les arribades a començaments dels 2000, fins fa uns tres anys no apareixia a les llistes actuals. Domingo considera que les principals causes que expliquen el fenomen migratori d’aquests països llatinoamericans són la “inseguretat ciutadana” i “l’enduriment de les polítiques frontereres dels Estats Units”.
:05:42