El fotògraf de les barraques de la segona part del S.XX

 

Mor el fotògraf Ramon Masats

Va ser un dels grans cronistes de la segona meitat del segle XX

Ramon Masats en una imatge d'arxiu

Diari ARA, 3 abril 2023. BARCELONA

El fotògraf Ramon Masats ha mort aquest dilluns a Madrid. Nascut a Caldes de Montbui el 1931, va ser un dels grans fotoperiodistes de la segona meitat del segle XX, autor de fotografies icòniques com la d’uns capellans jugant a futbol al seminari de Madrid el 1960. “No sé explicar la meva fotografia, només sé que les meves fotos són tot intuïció. No n’hi ha una que estigui molt pensada”, explicava Masats fa uns anys a l’ARA. En aquella entrevista també admetia que hi ha “ironia catalana” en les seves fotografies: “Quan treballava a la Gaceta Ilustrada feia l’encàrrec, però també feia fotos per a mi. Buscava un detall, una petita cosa”.

Després de la mort de Colita, Ramon Masats era l’últim referent viu de les generacions de grans fotògrafs encapçalades per Francesc Català-Roca. “La fotografia de Masats crida l’atenció per la potència”, explica a l’ARA Laura Terré, historiadora de la fotografia especialitzada en el reporterisme de la postguerra. “No tenia plantejaments formals ni era rebuscat ni intel·lectual. Era molt directe, era un fotògraf documental molt bo. Tenia una intuïció cap als temes irònics, per saber plantejar imatges d’aquelles que feien riure, però que al mateix temps tenien un pòsit de crítica i d’ironia”, afegeix.

El carrer va ser la primera font d’inspiració de Ramon Masats. Es va iniciar experimentant amb el llenguatge fotogràfic: ombres, angles, formes, accions, imatges amb què aprenia a jugar amb la llum i a dominar l’abecé del mitjà. De seguida es va fixar en la gent, en la vida del seu voltant, en detalls concrets, que seran les constants de la seva obra posterior. Als anys cinquanta es passejava amb la càmera per la seva realitat més immediata, per Terrassa, Sitges, les barraques del Somorrostro i Montjuïc, i combinava unes fotografies que podien ser més formalistes amb altres de més plàstiques i altres de documentals: unes gandules, una esquerda, una gitana amb el fill en braços. Aviat va ingressar a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on va conèixer Ricard Terré, Oriol Maspons, Xavier Miserachs i altres grans noms de la fotografia catalana. “Primer vaig fer uns anys d’aficionat i, per provar-me, vaig agafar un tòpic com els sanfermines. Vaig anar-hi a fer fotos. Quan vaig tornar a Barcelona, els meus amics, el Xavi Miserachs, l’Oriol Maspons, el Ricard Terré, em van dir que estaven molt bé”, deia.

Després de sèries sobre la Rambla de Barcelona, va deixar la feina a la bacallaneria familiar per dedicar-se professionalment a la fotografia. Precisament, la Gaceta Ilustrada, amb redacció a Madrid, va ser una de les primeres publicacions en què va treballar. “On posava l’objectiu, tenia una foto feta”, explicava Laura Terré, filla de Ricard Terré, a propòsit de l’exposició que li va dedicar la galeria Ana Mas Projects de l’Hospitalet de Llobregat el 2017. En aquella mostra hi havia les fotos que havia fet a la Rambla, que no eren panoràmiques sinó gent fent coses i detalls més abstractes: un enllustrador de sabates, un senyor cargolant un cigarret, animals engabiats, ganivets oberts, balcons i una escorça foradada, tal com explica Laura Serra a l’ARA.

Fins a mitjans dels seixanta va fer tota mena de reportatges sense perdre la personalitat. La revista Paris Match li va encarregar el seguiment del casament dels Reis d’Espanya el 1962 i també va il·lustrar un Don Quijote amb edició de Martí de Riquer, a més de reportatges sobre els Sanfermines. De la icònica fotografia dels capellans deia, rient: “N’estic fins als collons. Sembla que només hagi fet aquella fotografia. I potser és veritat. Encara tothom me la demana. Crec que captura tota una època: els capellans, el futbol… Era un encàrrec de la Gaceta que em va portar al Seminari de Madrid”, recordava. “Va ser un referent com a fotoperiodista. Les seves imatges més icòniques són fantàstiques”, explica a l’ARA el director del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, Toni Garau.

Durant una època, la fotografia documental de Masats i altres companys de generació va ser menystinguda, però finalment va ser reconeguda com cal. Ell va rebre el Premi Nacional de Fotografia que atorga el ministeri de Cultura el 2004, i va protagonitzar interessants exposicions al Círculo de Bellas Artes madrileny, al Museu Reina Sofia, al Palau de la Virreina, a la Galeria Marlborough o a la sala Muncunill de Terrassa, que li va dedicar una interessant retrospectiva.

 

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari