La UE endureix la política migratòria: més retorns i repartiment voluntari

L’extrema dreta aconsegueix imposar la seva posició en la polèmica i divisiva reforma migratòria

diari ARA 21.12.23

Menors migrants rescatats d’una pastera a les Canàries en una imatge recent.

 

BRUSSEL· LES.  Més de dos anys després de la primera proposta de la Comissió, la Unió Europea ha aconseguit acordar aquest dimarts a la nit una de les reformes més polèmiques: la nova política migratòria. I ho ha fet en un context en què la ultradreta i el seu discurs xenòfob prenen cada vegada més força. Tal com admeten fonts de la negociació, l’extrema dreta ha “influït” en un nou reglament que endurirà les polítiques migratòries del bloc i pretén augmentar els controls a les fronteres i el retorn d’immigrants, i permetrà una solidaritat entre els estats membres a la carta.

El text definitiu acordat pel Parlament Europeu i els estats membres, que han passat tota la nit negociant, impulsa la creació d’un nou registre i control dels immigrants que arriben a la frontera per tal de retornar de forma més “eficient” i “de pressa” tots aquells que es preveu des d’un bon principi que no podran al·legar protecció d’asil. D’aquesta manera, es pretén “accelerar” els tràmits de sol·licitud d’asil i “tenir ben controlats els immigrants des que arriben fins que se soluciona l’expedient, ja bé sigui amb l’acceptació o el retorn”.

Detenció a les fronteres

En teoria, l’objectiu principal és incrementar la seguretat i assegurar-se que tothom qui arriba “no és una amenaça”. Ara bé, tal com apunta la investigadora sènior del Cidob Blanca Garcés, la reducció dels terminis d’aquests processos i l’ampliació del temps de detenció a les fronteres per mantenir els nouvinguts sota control pot “entrar en contradicció amb la legislació europea i internacional” perquè “redueix les garanties legals i l’accés a l’asil”.

En aquest sentit, el Parlament Europeu ha pressionat fins a l’últim moment per garantir que en aquest nou registre d’immigrants a les fronteres, que rebutjava des d’un inici, no hi hagi discriminació racial i no es vulnerin els drets humans. A més, l’Eurocambra ha aconseguit incloure en la normativa que en els casos dels menors quedin exempts dels procediments exprés i se’ls tramiti les peticions tenint en compte les seves “particularitats”.

D’altra banda, s’obre la porta a fer excepcions en situacions de crisi com la que s’ha viscut en la guerra de Síria o la invasió russa a Ucraïna. Per exemple, es podran allargar els terminis de les tramitacions de demanda d’asil, que es deroguin o flexibilitzin de forma puntual algunes normes comunitàries sobre migració i que es tirin endavant iniciatives de solidaritat addicionals.

Solidaritat a la carta

Un altre dels objectius del nou pacte migratori, que és un paquet legislatiu que consta de nou mesures, és millorar i accelerar el desplaçament d’immigrants entre estats membres. En aquest sentit, a l’hora de decidir en quin país es destina el nouvingut, es tindrà especialment en compte on té vincles familiars. Fins ara, molts estats membres es negaven a rebre immigrants per aquest motiu, però a la pràctica això feia que en general la persona en qüestió es desplacés fins al país on tenia familiars i, per tant, potenciava moviments interns “no controlats i il·legals”.

El fet que el nou text legal insisteixi en els vincles familiars es preveu que provoqui que una part important dels immigrants no es quedin en el país per on entren a la Unió Europea, que solen ser principalment Itàlia, Espanya i Grècia, sinó que es reparteixen arreu del bloc comunitari. Ara bé, més enllà d’aquest factor, no serà obligatori per cap estat membre col·laborar en l’acollida d’immigrants, tal com demanava el Parlament Europeu i, entre d’altres, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Acords amb països tercers

El reglament també vol potenciar els acords amb països tercers perquè frenin les onades migratòries cap a Europa. Tanmateix, les mateixes fonts negociadores admeten que els efectes del reglament són “limitats” i que el més “determinant” serà “l’acció política” de la Comissió Europea i dels estats membres a l’hora d’arribar a pactes amb estats de fora de la UE.

El fet d’involucrar països de fora del bloc europeu en la gestió de la immigració, però, també suposa un perill per a la Unió Europea. Aquests estats tercers, en gran part governats per règims autoritaris i que no respecten els drets humans dels migrants, sovint utilitzen les onades d’immigrants i amenacen de deixar-los passar cap al Vell Continent a canvi de favors econòmics o polítics, com s’ha vist amb Líbia o, entre d’altres, Tunísia.

També va aixecar molta polseguera en el passat, per exemple, la pluja de milions de la Unió Europea a Turquia, liderada per l’autoritari Recep Tayyip Erdogan, perquè retingués els refugiats; o la decisió del govern espanyol de reconèixer que la sobirania del Sàhara Occidental pertany al Marroc, que prèviament havia provocat una crisi migratòria. “Són acords que políticament costen molt de defensar, és el risc que corres si et poses a les mans d’aquests països”, constata l’experta en migracions Blanca Garcés (CIDOB).

En aquesta qüestió, l’Eurocambra també s’ha posat com a línia vermella evitar que les organitzacions sense ànim de lucre, com pot ser Open Arms, puguin ser considerades màfies de traficants de persones o part de la instrumentalització política i l’amenaça que fan alguns règims autoritaris amb la immigració per treure’n beneficis. De fet, aquesta és l’acusació que han fet en aquesta mena d’entitats governs d’extrema dreta com els de Matteo Salvini o Giorgia Meloni.

Amb tot, fonts de la negociació accepten que no es tracta d’una reforma “perfecte” ni serà la “panacea” del repte migratori que afronta la Unió Europea, però celebren que almenys s’hagi tancat l’acord i es “millori la gestió” dels immigrants que arriben al bloc. “No cal crear falses expectatives ni simplificar les solucions, seria donar ales a l’extrema dreta”, adverteix una font diplomàtica.

Cal recordar que des que la Comissió Europea va presentar l’anhelada reforma migratòria, que ja s’estava discutint des de la crisi dels refugiats del 2015, la ultradreta no ha deixat de millorar els resultats i de guanyar influència i governs, com a Itàlia, Finlàndia, Suècia o els Països Baixos, on cada cop és més factible que el xenòfob Geert Wilders lideri l’executiu. A més, han aconseguit influir en els discursos i les polítiques de governs de centre i centreesquerra, com a França i a Alemanya, les dues grans potències d’Europa.

En aquest sentit, Garcés critica que a la UE hagi prevalgut “la necessitat de donar una imatge de consens i de control sobre la immigració abans de les eleccions europees i en un context de creixement de l’extrema dreta, i finalment hagin tancat un acord amb moltes deficiències i contradiccions”.

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari