Acaba de sortir el número 14 de la Revista Segle XX. D’ella extrec l’article de l’historiador Miguel Díaz Sánchez, que publico a Documents d’aquest Blog: Una Barcelona de postguerra: migrants, indigents, refugiats i retornats.
L’article analitza la repressió de la mendicitat i la immigració a la Barcelona de la immediata postguerra. També centra part del seu argument en el tracte atorgat pel règim franquista als refugiats republicans acollits a la ciutat durant la guerra. Finalment, dedica part de la seva atenció als retornats republicans de França durant els primers mesos de la postguerra, ja que la capital catalana va actuar com a centre de classificació i distribuïdor d’aquests. Indigents, immigrants, refugiats i retornats van ser conceptualitzats pel règim com un problema similar (beneficència i ordre públic), de manera que van rebre un tracte igualment similar. La màxima expressió d’aquest fet va ser la funcionalitat atorgada als principals centres de classificació i repatriació existents a Barcelona durant les primeres etapes de la dictadura.
https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX/article/view/38195/36684