© 2017 Història i memories d'immigració
Els orígens del blog
Aquest blog, Històries i Memòria d’Immigració, va néixer el novembre de 2017. La idea fonamental que tenia en aquell moment era difondre els resultats de la meva tesi doctoral, una recerca sobre la immigració espanyola —més concretament l’andalusa— a Catalunya durant la segona meitat del segle passat.
L’any 2015 em vaig jubilar després d’anys de treball al Servei d’Ocupació de Catalunya. Tot i que feia molt temps de la lectura de la tesi (febrer de 1999), vaig considerar, ajudada per les recomanacions d’amistats professionals i reconegudes historiadores, que la recerca no havia perdut vigència. Ben al contrari: era mereixedora, i a més convenient, de ser treta del calaix i difosa.
Una recerca amb nova vida
Ens trobàvem en un altre moment de creixement poblacional gràcies a la immigració —aquesta vegada internacional— i era important recordar que la societat catalana, en bona part, prové d’altres processos migratoris, sobretot del darrer que estudiava la meva tesi.
Amb aquest pensament i il·lusió, vaig emprendre la feina de resumir els capítols i traduir-los al castellà per petició explícita de persones de Pedro Martínez, el poble granadí on van néixer els homes i dones que foren protagonistes de la meva investigació.
A poc a poc, vaig anar penjant aquests capítols al blog i també al Facebook.
Una recerca amb nova vida
Ens trobàvem en un altre moment de creixement poblacional gràcies a la immigració —aquesta vegada internacional— i era important recordar que la societat catalana, en bona part, prové d’altres processos migratoris, sobretot del darrer que estudiava la meva tesi.
Amb aquest pensament i il·lusió, vaig emprendre la feina de resumir els capítols i traduir-los al castellà per petició explícita de persones de Pedro Martínez, el poble granadí on van néixer els homes i dones que foren protagonistes de la meva investigació.
A poc a poc, vaig anar penjant aquests capítols al blog i també al Facebook.
Objectius assolits i una nova etapa
Amb satisfacció puc dir que els objectius es van assolir abastament. La difusió per Facebook va tenir una segona fase —aquesta vegada només els capítols en castellà— per iniciativa de l’Associació Veïnal de Can Oriac que, amb el meu permís, es va encarregar ella mateixa de fer-ho.
Podríem dir que, a finals del 2020, la fita quedava completada, quan es va editar i publicar el llibre Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración, amb el meu treball i un altre de la catedràtica de la Universitat de Granada, Teresa M. Ortega López.
Al blog també hi he anat publicant articles i treballs encarregats per revistes especialitzades en història i/o ciències socials, així com notícies sobre les seves presentacions públiques, quan n’hi ha hagut.
L’experiència a l’Ateneu Memòria Popular
El juliol de 2019 se’m va oferir la possibilitat de presidir l’entitat memorialista Ateneu Memòria Popular (AMP). Amb molt d’honor n’he portat la representació fins a l’abril d’enguany, 2025.
Ha estat una feina bonica en la qual he après molt. He pogut comprovar, pensar i reflexionar sobre la relació entre història i memòria, les seves semblances i diferències, i sobretot la importància que ambdues tenen en l’esforç per conservar una societat democràtica.
També he comprovat dues activitats fonamentals per mantenir viva la memòria històrica: la recerca científica i l’activisme voluntari.
El projecte Compartir Memòries
Segueixo formant part de la Junta de l’AMP. Justament, des de fa dos anys, coordino el programa Compartir Memòries, que parteix d’una pregunta essencial:
La memòria democràtica amb què treballen les entitats memorialistes i algunes administracions inclou, dins dels mots memòria i democràcia, les memòries de la societat real del nostre temps?
Aquesta reflexió neix de les dades demogràfiques que mostren un creixement de la població catalana de més de dos milions de persones, fruit de l’arribada de gent d’arreu del món des de finals del segle passat i, sobretot, durant el segle XXI.
El sentit de continuar
Amb tot plegat, ha anat creixent en mi el sentiment que el blog ja havia fet el seu servei i, sobretot (per què no confessar-ho?), que el poc temps que l’AMP em deixava —i la resta de la vida: altres aficions, amistats i família— ha fet que, a poc a poc, anés deixant d’alimentar aquest instrument de comunicació.
Un blog paralitzat, val la pena continuar-lo? S’ha de deixar morir de defalliment?
Hi he pensat molt. No vull (no puc) esborrar tanta feina com hi ha en aquestes pàgines. Per això, ara escric aquest Nou inici per incloure’l abans de l’“Inici” que vaig escriure el 2019.
Tornar a compartir la recerca
M’he proposat, com a primera tasca, agafar els capítols de la tesi i anar-los penjant una altra vegada al Facebook, on hi tinc moltes amistats. Aquestes amistats tan estranyes per virtuals, però també algunes amigues i amics de carn i ossos: aquelles companyies reals amb les quals sortim, ens veiem, ens truquem, xerrem, prenem un cafè o fem una cervesa.
Ja ho he dit: aquests capítols ja han circulat per Facebook dues vegades, però penso que no importa. A les xarxes i a les plataformes tot flueix. Ja ho deia Heràclit:
No ens banyarem mai dues vegades en el mateix riu.
Vull pensar que seran altres persones les que podran capbussar-se en la història de la gent d’aquell poble andalús que, al llarg de les primeres dècades de la segona meitat del segle passat, ho deixaren tot cercant altres indrets on poder viure i treballar i, sobretot, un futur millor per a la seva descendència.
Una aventura plena d’esforç, penes, treballs i també d’esperança.
Semblant a la que, en aquest segle XXI, protagonitzen altres dones, homes i famílies vingudes de més lluny.
El febrer de 1991 vaig llegir la tesi doctoral, De Pedro Martínez a Sabadell: la immigració una realitat no exclusivament econòmica (1920-1975). http://ddd.uab.cat/record/174485.
Ara a través d’aquest blog que porta per nom Història i memòries d’immigració, l’aniré publicant per entrades periòdiques i d’una manera més planera, sense notes ni bibliografia.
La tesi tracta el pas de la gent del camp a la ciutat amb la industrialització i la urbanització d’algunes regions peninsulars a mitjans del segle passat, i desvetlla que les causes de la immigració no van ser sempre ni exclusivament econòmiques. Per a Catalunya, aquest va ser el fenomen històric més important de la segona meitat del segle XX, que amb la incorporació de moltes persones d’altres pobles d’Espanya, principalment d’Andalusia, canvià completament la demografia i l’estructura social. Tanmateix, a mi el que més m’interessava i m’interessa és la percepció que la gent té d’aquesta experiència i de les seves vivències que en definitiva és el que pot explicar els comportaments col·lectius, i per tant l’esdevenir de la història.
En aquest Blog, seguirem la vida d’unes dones, d’uns homes i les seves criatures que a partir dels anys cinquanta del segle passat van marxar de Pedro Martínez (Granada) per establir-se a Catalunya. Seran ells i elles mateixes les que ens relataran, a partir dels seus records, la seva vida des de principis del segle a Andalusia fins l’inici de l’anomenada transició democràtica a Catalunya. Des de Sabadell, i la majoria des de Torre-romeu, barri que van construir pràcticament amb les seves mans, aniran pouant dins la memòria. I també escoltarem, a Pedro Martínez, la veu d’algunes famílies que, a diferència de les que van immigrar, hi van restar.
M’agradaria que aquest Blog fos una eina de difusió i d’intercanvi de coneixements sobre el tema migratori. Per això, a més de l’accés a la Tesi doctoral, conté un espai per a publicar-hi articles i documents d’interès. Igualment incorporaré el que em vulguin fer arribar les persones que segueixin el Blog i vulguin compartir els seus escrits o investigacions. Hi ha també un espai per a difondre notícies sobre aquesta temàtica.
Barcelona, novembre 2017
L’autor de la bonica fotografia del portal d’aquest Blog és David Nieto Maceín, li agraeixo l’autorització per fer-la servir.
de la tesis doctoral, De Pedro Martínez a Sabadell: la immigració una realitat no exclusivament econòmica (1920-1975)
Soc l‘Angelina Puig i Valls nascuda el març de 1950. Ara, jubilada des del desembre del 2016, estic recuperant la pell d’historiadora que vaig aparcar l’any 1991, just en el moment que m’havia convertit en Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi De Pedro Martínez a Sabadell: la immigració una realitat no exclusivament econòmica (1920-1975). Prèviament, el 1989, havia completat la tesina Naixement i creixement dels barris perifèrics a les ciutats industrials de Catalunya. Historia viva de Torre-romeu (Sabadell). I el 1984 m’havia llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB.
© 2017 Història i memories d'immigració