La majoria de les persones que viuen avui a Catalunya són fruit de la pròpia immigració, o de la dels seus pares o avis. Poques persones no tenen una arrel més o menys llunyana fora del país.
Aquesta és una bona raó per tenir un Museu de la Immigració de Catalunya. És un bonic museu situat al principi del municipi de Sant Adrià o , si voleu, al final de Barcelona. És un museu amb poca «obra». La més emblemàtica (i més gran) és un vagó del Sevillano. El Sevillano és el tren que va portar a milers de dones, homes i criatures d’Andalusia a Catalunya en la segona part del segle passat.
Aquesta immigració precedeix a la de finals de segle i sobretot del segle actual.
En aquest Blog (en l’apartat Capítols) es pot llegir el que va significar aquest viatge per a les persones que el van fer.
Ara voldria escriure del viatge de l’actual immigració, però per diverses raons no tinc temps per fer-ho, i per això he decidit anar penjant en el Blog el Dossier que el diari Ara ha començat a publicar.
Avui doncs, el primer capítol de La ruta migratòria més perillosa d’Europa: «Una cosa és veure-ho a la tele i una altra en persona».