Aquest és un article que em va demanar l’Eulalia Corral de l’AV de Ca n’Oriac. El podeu trobar a les pàgines 12 i 13. Ja els he fet saber que aquesta foto que hi han col·locat és de fa uns anys 🙂
Sota l’enllaç a la revista, directament hi teniu l’article
https://acrobat.adobe.com/id/urn:aaid:sc:EU:be6dcc0b-a31c-4249-98c4-b75b5fba256a
Les dones, les dones de les AV, les migracions i les properes eleccions
europees. Revista Ca n’Oriac. Març 2024
(És una mica estrany començar un article amb un parèntesi però em veig
obligada a dir-vos que acabant d’escriure aquestes línies vaig saber que
també i, abans de les europees, tindrem eleccions catalanes)
Som a les portes de les eleccions al Parlament europeu que es realitzaren
en un moment crucial pel present del continent. Els resultats, en el mon
interconnectat en el que vivim, poden ser decisius pel futur de la nostra
societat i també tindran una rellevant repercussió més enllà de les nostres
fronteres.
Sentim l’alè de l’extrema dreta molt a prop, arreu, estenent-se. Els tambors
de guerra sonen. I governs i premsa de dretes han trobat l’excusa per
defensar més assignacions pressupostàries en armament i, en
conseqüència, menys en temes socials. I, uns i altres van a la recerca, com
sempre, d’un buc expiatori per a tots els mals. Son les persones migrants
l’objectiu de proclames inexactes, sovint directament falses, doncs les
persones que arriben d’altres països ni ens treuen recursos, ni ens treuen
feines, com denuncien. Ben al contrari, contribueixen amb el seu esforç,
treball i pagament d’impostos a desenvolupar l’economia i les feines mal
pagades que no atreuen als natius i possibiliten el creixement dels països,
com el nostre, amb una de les més baixes taxes de natalitat.
I nosaltres, no podrem al·legar ignorància perquè ja hem vist el resultat de
les polítiques de les dretes extremes o no. Fora les polítiques feministes que
defensen els drets de les dones i del conjunt de la societat, fora els
programes per assegurar el dret a la memòria democràtica, fora la defensa
de la cultura i la llengua catalanes, fora els impostos que graven la riquesa
de les classes poderoses, menys recursos per pal·liar una desigualtat
galopant.
I així, correm el perill que s’instal.li una desesperança, un pessimisme que
ens aniquili, un no hi a res a fer. I tanmateix, quin error més gran si ho
consentim!.
Doncs No. Sabem que les accions de les persones poden canviar les coses.
Que la historia no està mai escrita per endavant. Que el vot que dipositem
el 9 de juny del 2024 pot fer avançar Europa cap un camí o un altre. Creiem
en el poder transformador que tenim dones i homes en la història i en la
concepció del mon, i vull demostrar-ho a partir de l’exemple de la vida
d’unes dones que van tenir una paper fonamental
El Parlament de Catalunya a propòsit del 8 de març d’enguany va acollir
l’exposició “Dones pioneres de la Unió Europea”, pioneres per la seva
contribució a la promoció de valors fonamentals de la Unió com la igualtat,
la llibertat, la democràcia, la solidaritat, la diversitat i el respecte dels drets
humans.
Deu dones poc conegudes pura i simplement per no haver tingut el ressò
que sí tenen els homes en qualsevol de les seves activitats.
No puc presentar-vos-les totes perquè superaria l’espai que disposo. Potser
ho podrem deixar per una altra ocasió. Ara parlaré només d’Ursula
Hirschmann, que és un clar exemple de la marginació de les dones d’una
historiografia escrita per homes. L’he descobert per l’exposició i pel llibre
que recentment ha publicat la historiadora italiana Silvana Boccanfuso,
Ursula Hirschmann. Una dona per a Europa.
Ursula Hirschmann (1913 – 1991) fou una activista antifeixista alemanya i
defensora del federalisme europeu. Va escriure, mentre estava detinguda a
l’illa italiana de Ventotene, el Manifest de Ventotene, “Per una Europa lliure
i unida”, on incloïa el projecte d’una federació democràtica europea. El 1943
va fundar el Moviment Federalista Europeu, i el 1975 l’associació Femmes
pour l’Europe, encara activa en la defensa de la igualtat de gènere.
Aquesta pionera es preguntà què hauríem d’haver fet per aturar l’ascens del
feixisme en el segle passat i què podem fer perquè no torni a passar. És la
pregunta que ens fem ara les persones d’esquerres i progressistes del mon.
Què podem fer davant l’avenç de l’extrema dreta i els seus efectes?
Com Rosi Braidotti ens recorda en el prefaci del llibre, l’enllaç entre
antifeixisme, el cosmopolisme i el paper de les dones com ambaixadores de
la pau i la cooperació internacional és un dels capítols menys compresos de
la història recent.
Segurament no hi ha prou consciencia que el projecte europeu va tenir el
seu origen en la derrota del feixisme i el nazisme després de la Segona
Guerra Mundial, i oblidem el paper que les dones hi van jugar. Úrsula ens
ensenya que el projecte d’integració europea ens ofereix la possibilitat de
convertir-nos en persones lluitadores contra el feixisme a la vegada que fa
possible la realització dels valors feministes dins la lluita per la igualtat de
tots els éssers humans. Ella i les feministes que van treballar per la
construcció europea van ser conscients que els sentiments de pertinença
podien ser manipulats pel nacionalisme, la xenofòbia i el racisme, i que
lluitar contra ells estava connectat amb la lluita contra la violència patriarcal.
Defensava que el retorn a les polítiques nacionals, només pot tenir com a
resultat una regressió econòmica, social i cultural que afectaria
especialment a les dones. Sabia que en les crisis, les polítiques d’igualtat
son les primeres a sacrificar-se, com nosaltres podem comprovar en totes
les comunitats governades per la dreta.
Úrsula és prou clarivident per saber que lluitar per la causa de les dones és
a la vegada defensar tots els àmbits que afecten el be comú. Per això
reclamava els drets dels anomenats apàtrides, les persones desplaçades i
exiliades durant la guerra mundial que avui les podem veure representades
en els corrents migratoris, pels milions de persones que fugen de guerres,
fam, persecucions per raons de sexe i catàstrofes mediambientals i que
haurien de trobar refugi i pau en el projecte europeu.
Estic convençuda que les seves idees i el seu activisme polític serveixen avui
com a model, per a tots nosaltres, però és clar penso sobretot amb les
infatigables lluitadores, les dones activistes de les AV.
(I acabo també amb un parèntesi. Doncs sí, el 12 de maig som cridats a elegir
un nou Parlament. De fet tot el dit per Europa serveix per casa nostra. També
aquí oblidem fàcilment el paper de les dones, també tenim temptacions
xenòfobes, desnonaments i un alt risc d’exclusió social, entre d’altres
problemes europeus i tampoc aquí està res escrit)
Angelina Puig i Valls
Historiadora especialista en migracions Història i memòries d’immigració – Angelina
Puig i Valls (memoriadimmigracio.com)
Presidenta de l’Ateneu Memòria Popular Ateneu Memòria Popular – Memòria com a
acte de resistència (ateneumemoriapopular.cat