Projecte de recerca i difusió de la memòria de Via Laietana de l’Ateneu Memòria Popular

Projecte de recerca i difusió de la memòria de Via Laietana

Impunitats

Març-abril 2019
Balanç actuacions del projecte de recerca i difusió de la memòria de Via Laietana

El passat mes de març van iniciar-se les activitats organitzades per l’Ateneu Memòria Popular que conformen el projecte de recerca i difusió de la memoria de Via Laietana titulat: Laietanes: el conflicte social en la (re)apropiació ciutadana de l’espai urbà.
Aquest projecte d’acció memorial té com àmbit temàtic els treballs de la memòria, la seva projecció en la (re)apropiació de l’espai urbà com contribució a la ciutat democràtica.
El seu objectiu és constituir l’eix articulador del conjunt d’activitats que s’organitzaran enguany a partir d’utilitzar a una artèria urbana de gran importància històric i simbòlica com és la Via Laietana. És a dir, Via Laietana com a metàfora de la conquesta de la ciutat democràtica. La producció de l’espai (social) urbà com eix conductor del programa d’activitats, que tindrà accions extramurs d’aquest carrer i dins del Districte.
Aquest projecte concep la memòria com un acte de resistència enfront de les amenaces antidemocràtiques. S’entén la memòria com el resultat d’aquella força que ens situa en el passat per parlar-nos del present i construir les memòries del futur.
La història sempre s’interroga per allò desconegut, per això s’ha estimat oportú oferir la possibilitat de tenir una visió panoràmica de moments, fenòmens, protagonistes i espais de la ciutat que ens permetin relligar la idea de resistència de la memòria enfront de la visió nostàlgica o conformista del passat. Parlem de la memòria democràtica, sempre plural i conflictiva, que ens recorda que no estem condemnats a viure en aquest món i que existeixen alternatives que cal construir col·lectivament.
Aquesta convicció va fer en bona mesura el que es la ciutat de Barcelona avui. La (rea)propiació d’espais i el “dret a la ciutat” van ser motors de canvi des de principis del passat segle XX. Amb això volem subratllar el paper cabdal de la societat, de la ciutadania, en aquests canvis en diferents camps socials i polítics.
Tal com s’ha dissenyat aquesta resignificació hem combinat una doble actuació, per una banda l’ús de l’espai públic per tal de donar visibilitat a les reivindicacions memorials i, d’una altra banda, construir un espai de debat a partir d’unes jornades obertes que facilitin fonamentalment al diàleg entre activistes i persones compromeses amb el moviment memorialístic i especialistes que han abordat l’estudi del fenomen de la impunitat des de diferents vessants.

Primera fase. Impunitats
1. Reivindicació de l’espai de la Prefectura de Policia de Via Laietana com a lloc de memòria

Acció 1. Acte reivindicatiu a l’espai públic
Aquest acte titulat Impunitat i violació dels drets humans. L’estat d’excepció del 1969 forma part del treball de resignificació memorial de Via Laietana. Va tenir lloc el dimarts, 26 de març, a les 11 hores, es va dur a terme un acte reivindicatiu de la Prefectura de Policia de Via Laietana de Barcelona com un lloc de memòria, a la cruïlla de Sant Pere Més Alt amb Via Laietana.

Van participar al voltant de 150 persones. L’acte fou presentat per César Lorenzo i consistí en la lectura de textos de testimonis de persones represaliades, a càrrec de Mireia Clemente i Miguel Martínez Llanas. Es va col·locar una senyalització fugaç i finalitzà amb la lectura d’un manifest. També s’enregistraren un total de 7 entrevistes filmades a persones represaliades, mentre tingué lloc l’acte. La convocatòria va reuní entitats memorialístiques i del grup d’entitats culturals i socials interessades per la memòria que tenen presència a la ciutat de Barcelona.
Amb aquesta mateixa acció també es recorda que l’estudiant madrileny Enrique Ruano, detingut el 17 de gener a Madrid, acusat de repartir propaganda clandestina de CCOO i que va morir el dia 20. Segons la versió policial Ruano va morir després de llançar-se per una finestra del pis on estava fent-se un escorcoll oficial. Arran d’aquest fet es va produir una mobilització estudiantil i obrera davant la qual les autoritats franquistes van aprovar el Decret llei 1/1969, de 24 de gener, publicat el dia següent, que declarava l’estat d’excepció. Aquesta mesura estava prevista al Fuero de los Españoles i la seva regulació es va establir amb la Llei d’ordre públic del 1959. El gener del 1969 era l’octava ocasió en que s’aplicava, però abans mai havia afectat tota Espanya.

Així mateix, també es va fer la inauguració del faristol instal·lat per l’Ajuntament de Barcelona, al costat de la Jefatura Superior de Policia de Catalunya, en el qual van participar totes les persones que van assistir a l’acte.

Notícies sobre l’acte
https://beteve.cat/societat/prefectura-via-laietana-memoria-historica/
https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190326/461256311064/repre sion-comisaria-via-laietana-memoria-historica-policia-franquismo-tortutas.html
https://www.naciodigital.cat/noticia/176218/entitats/reclamen/convertir/prefect ura/superior/policia/via/laietana/centre/memorial https://play.cadenaser.com/audio/370RD010000001477450/ https://play.cadenaser.com/audio/370RD010000001477451/
https://www.ara.cat/societat/Installen-Prefectura-Policia-Via-Laietanafranquisme-repressio_0_2204179716.html

Acció 2. Recollida de signatures a través de una plataforma creada amb aquest objectiu. Aquesta és “Un lloc de memòria contra la impunitat a la Jefatura de Policia de Via Laietana”

Un grup de persones i entitats memorialistes, des de llavors, estem promovent una recollida de signatures per aconseguir que la “Jefatura” de Policia de Via Laietana de Barcelona sigui un lloc de memòria contra la impunitat. En aquest moment s’ha arribat a 686 suports.

Amb aquesta acció es reclama:

1. La resolució immediata de l’acord aprovat pel Congrés de Diputats l’1 de juny del 2017, que comporta: a. El trasllat de la dotació policial a un altre centre. b. La còpia i accés dels arxius policials del franquisme a la Generalitat, amb la reclamació pertinent de la Subdirecció General d’Arxius i Museus. c. La conversió de l’edifici en un centre de denúncia de la impunitat i la tortura durant el franquisme.
2. L’aplicació de les competències de l’Estatut pel que fa a salvaguarda del patrimoni arquitectònic i cultural.
3. L’inici de les actuacions necessàries per garantir la preservació patrimonial de l’edifici, en els seus espais més emblemàtics, com ara la declaració immediata de l’edifici com a bé cultural d’interès local (i BCIN i altres figures protectores).
4. La transferència de l’edifici a la Generalitat i/o l’ajuntament.
5. L’elaboració del projecte de museïtzació i un pla d’usos per l’edifici.
6. La informació a les webs de la Generalitat sobre el significat de l’edifici. I l’aixecament al davant d’un monument contra la tortura policial, aprofitant la remodelació de Via Laietana.

https://www.change.org/p/a-totxs-les-dem%C3%B2crates-de-barcelona-iarreu-un-lloc-de-mem%C3%B2ria-contra-la-impunitat-a-la-jefatura-depolic%C3%ADa-de-via-laietana

2. Organització de la Jornada Tortures impunes: passat i present dels drets humans.

Després de la primera activitat reivindicant l’espai de la “Jefatura” de Via Laietana, es va donar continuïtat a les activitats previstes en la línia de treball sobre impunitats amb la realització d’una jornada: Tortures impunes, el dimarts 30 d’abril, a les 18 hores a El Born CCM, al c/Comercial, 5, de Barcelona.

L’objectiu de la jornada fou dialogar i debatre amb aquest passat d’impunitat i violació de drets humans que ha restat en la memòria privada, si no en el silenci, i no pas en el debat públic. La participació de públic va superar les 70 persones.

La jornada fou inaugurada per Montserrat Iniesta Gonzàlez, directora d’El Born CM i Rosa Sans Amenos, vicepresidenta de l’Ateneu Memòria Popular.

La jornada constà de dos debats, cadascun d’ells introduïts pel visionat de dos documentals realitzats en l’acció a l’espai públic. El primer d’ells mostra testimonis de persones torturades i el segon una
explicació de l’acció realitzada el 26 de març.

En el primer titulat “Botxins impunes”, comptarem amb la participació de José Babiano Mora, director de l’Archivo del Trabajo, Fundación 1º. de Mayo, historiador i autor de l’informe pericial de la querella argentina, i d’Aràdia Ruiz Blanco, membre de la Cooperativa el Rogle, advocada de la primera querella admesa a tràmit sobre tortures policials durant el franquisme a València, i serà moderat per Angelina Puig i Valls, historiadora i membre de l’Ateneu Memòria Popular.

El segon debat es va titular “Impunitat i simbologia a l’espai urbà”, anirà a càrrec de Kathrin Golda-Pongratz, doctora en arquitectura i urbanisme i membre de l’Ateneu Memòria Popular, i de Manel Risques Corbella, historiador i professor de la UB, comissari de l’exposició “Franco, Victòria, República. Impunitat i Espai Urbà”, i serà moderat per Ricard Conesa Sánchez, historiador de l’EUROM i membre de l’Ateneu Memòria Popular.

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari