Només l’Ajuntament de Barcelona compleix la legislació i empadrona tothom

Ara, 24 de maig 2023. Marta Rodríguez Carrera

S’ha d’acabar amb la impunitat dels ajuntaments que neguen el padró”

Entitats socials denuncien el racisme institucional i el rebuig a la pobresa dels consistoris, que deixen milers de persones sense drets bàsics

Un home caminant per les barraques de la llera del Besòs, al terme municipal de Montcada i Reixach

L’HOSPITALET

El padró, un dret i una obligació per a la ciutadania i l’administració, és impossible per a milers d’estrangers sense documentació o per als que no tenen una adreça fixa. La situació és antiga, coneguda i compartida per almenys 35 ajuntaments catalans, tal com han pogut corroborar set grans entitats socials que fan pinya “per acabar amb la impunitat” dels consistoris de denegar empadronaments. Les organitzacions són: Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat, Ficat i Mujeres Unidas Entre Tierras. De fet, dels grans consistoris, només el de Barcelona compleix la legislació: empadrona tothom i atén persones que no hi resideixen o s’han traslladat fins a la capital per la falta de serveis bàsics (menjadors, dutxes, pensions) als seus municipis. Fins i tot hi ha ajuntaments que han pagat el bitllet de tren fins a Barcelona o han recomanat als que viuen al carrer que hi vagin.

La xifra de 35 municipis, reiteren, és només la punta de l’iceberg d’un incompliment “flagrant” per part de governs locals de tots els colors polítics de la llei estatal que deixa milers de persones sense accés a drets bàsics com la possibilitat de renovar el permís de residència o tenir accés a serveis socials bàsics, a la targeta sanitària o a votar, en el cas que siguin de nacionalitat espanyola o de països amb reciprocitat, denuncia Laia Costa, advocada de la Fundació Ficat. Per contra, la llei és clara i assenyala que tothom ha d’estar empadronat en un domicili, fins i tot quan se sobreviu al carrer, un cotxe, una nau ocupada, de relloguer en una habitació o en un habitatge sense condicions de salubritat.

Les denegacions de l’empadronament no són un no rotund ni es concreten en una norma municipal que rebutgi inscriure els veïns sense domicili fix. És tot més “sibil·lí”, adverteix Costa. Per exemple, a l’Ajuntament d’Arbúcies els demandants entren en un circuit difícil en què se’ls exigeixen documents que la llei no requereix, constata Abdelaaziz Mohamadi, vicepresident de l’Associació per la Convivència i la Cohesió Social d’aquest municipi de la Selva, on calcula que aproximadament el 5% dels habitants (300 persones) no estan empadronats. “Et demanen la cèdula d’habitabilitat, fiança i autorització de l’arrendatari i del propietari del pis”, explica l’activista. També diu que s’havia exigit que tots els empadronats en un habitatge tinguessin el mateix cognom, i si resulta que sí, que tots els ocupants són família, llavors s’afegeix a la petició que el contracte de lloguer vagi a nom de tothom. “És una forma més de racisme institucional i d’aporofòbia [rebuig a la pobresa]”, sostenen. En alguns casos, també s’han reduït els horaris d’atenció al ciutadà per posar-ho difícil i que desisteixin. Costa lamenta que tot plegat és un “ús de la burocràcia com a repressió” que alhora infla un negoci il·legal i abusiu, amb el cobrament de fins a 500 euros per poder empadronar-se.

Els municipis que no empadronen (confirmats per les entitats): Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, la Bisbal d’Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada.
Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari