L’Ahmed, estirat en el Geo Barents, vaixell de Metges Sense Fronteres de cerca i rescat al Mediterrani.

Fotografia humanitària: t’expliquen el que no veus. Nyancho NwaNari, fotògrafa

” Vull dormir, però em fa por

viure en un somni.

Perquè el real i el somni s’han

convertit en una mateixa cosa.

Tot aquest risc ha estat per

aquest moment?

No pensava que ho pogués fer.

Però quan ho vaig fer, no vaig

sentir ni alegria ni tristesa.

Estic buit o que m’ha passat?

Vull ser com era en el passat.

Sentir alegria i tristesa.

Però totes les coses boniques

han mort.

No et preocupis, mare,

perquè estic a l’altre costat.

M’enfrontaré a reptes

i obstacles més grans?

Ja no confio en el futur.

Com si hagués nascut per

a l’agonia i la lluita.

He envellit, però desitjaria

no haver-ho fet mai”. 

 

Això em va respondre l’Ahmed qual li vaig preguntar: “En què penses quan estàs estirat?”.

Es va passar una gran part de la travessia en el Geo Barents així. Hi havia alguna cosa en ell que no sabia definir, però que volia captar. Aquest moment d’intimitat. Nyancho NwaNari. Fotògrafa.

Metges Sense Fronteres. Revista número 127. Abril del 2023

 

 

Compartir a les Xarxes Socials
Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en email
Email
Compartició en print
Print

Deixa un comentari