La Unió Europea més antiimmigració necessita més persones immigrants

ARA- INTERNACIONAL  /  EUROPA 03/12/2023

L’augment de l’extrema dreta contrasta amb la manca de professionals i de ciutadans en edat activa del bloc europeu

Diversos immigrants esperen el seu torn per rebre orientació al Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants I Refugiats ahir a Barcelona.

 

BRUSSEL·LES. Cada vegada hi ha més europeus que voten partits obertament xenòfobs i es tiren endavant polítiques més antiimmigratòries i, alhora, la Unió Europea continua necessitant l’entrada d’immigrants. L’extrema dreta assenyala els nouvinguts com la causa de tots els mals i els vincula a la inseguretat i la manca d’oportunitats laborals, però Europea es va envellint a marxes forçades, la població en edat activa es va empetitint i falten professionals en la majoria d’estats membres, especialment en els del centre i nord del continent. “És una gran contradicció”, resumeix Rebecca Christie, investigadora del think tank d’àmbit europeu Bruegel.

Ara mateix, la taxa d’atur del bloc europeu es manté en mínims històrics (6,5%) i la de vacants ha anat augmentant fins a arribar al 2,9%, que és més del doble que la que es va registrar en plena crisi econòmica el 2012. A més, es preveu que l’envelliment accentuï encara més aquesta falta de mà d’obra i la població europea en edat laboral passi dels 265 milions el 2022 als 258 milions el 2030, segons dades de la Comissió Europea.

Tot i això, en zones on especialment falten treballadors i el percentatge de desocupats és molt baix el discurs de la ultradreta contra la immigració va agafant més força, com passa a Alemanya, Àustria o Bèlgica. El cas més recent i un dels més simptomàtics, però, és el dels Països Baixos. El xenòfob Geert Wilders acaba de guanyar les eleccions i es disposa a trobar prou suports parlamentaris per formar govern. Tanmateix, el seu país és un dels estats membres, i la cinquena economia de la Unió Europea, que registra la taxa més alta de vacants, un 4,9%, segons l’institut d’estadística de la Comissió Europea, l’Eurostat.

Les patronals neerlandeses, però, no hi estan gens d’acord. ASML, per exemple, que és una multinacional tecnològica que es dedica a la fabricació de semiconductors i és la companyia més important del país, va ser una de les empreses que van sortir a criticar de forma més contundent les intencions de Wilders i els seus potencials socis, que s’autodenominen liberals. “Qualsevol restricció sobre la quantitat de treballadors del coneixement o estudiants internacionals, rellevant per a la nostra indústria, no és desitjable”, diu un comunicat emès per ASML.

La Comissió Europea, liderada per la conservadora Ursula von der Leyen, fa temps que ha adoptat en matèria migratòria gran part del discurs de l’extrema dreta. Les eleccions europees del mes de juny vinent s’acosten i especialment el Partit Popular Europeu tem que se li escapin vots antiimmigració cap a la ultradreta. En aquest sentit, Von der Leyen s’ha volgut erigir en una dirigent contundent contra l’entrada d’immigrants il·legals i ha tirat endavant diferents propostes legislatives per endurir les polítiques migratòries.

D’aquesta manera, la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson, va justificar en roda de premsa el 16 de novembre les polítiques antiimmigratòries del seu executiu perquè assegura que volen acabar amb la immigració il·legal. En cap cas, però, estan en contra de l’arribada de nouvinguts i, de fet, va criticar que “la Unió Europea estigui perdent la cursa per atraure talent” estranger. I, fins i tot, va atribuir-ho al racisme creixent. “És un gran obstacle per ser atractius”, va admetre.

Diferències entre els Vint-i-set

Ara bé, no tots els estats membres presenten les mateixes necessitats de professionals. La Comissió Europea sobretot se centra en la manca de treballadors formats en sectors com l’enginyeria que tenen a Alemanya, els Països Baixos o, entre molts altres, la República Txeca. Als països del sud d’Europa, en general, la situació és molt diferent.

Sense anar més lluny, l’estat espanyol té la taxa d’atur més alta de la Unió Europea i continua per sobre del 12%, segons l’Eurostat. Pel que fa a la taxa de vacants, és la segona més baixa del bloc europeu, un 0,9%, i només la supera Bulgària, que registra un 0,8%.

A més, tal com recullen les dades de l’Idescat, Catalunya no necessita tant professionals a la indústria, que també —actualment uns 2.500—, com sobretot al sector serveis, on en falten uns 27.000. En tot cas, siguin quines siguin les mancances o necessitats, l’experta Rebecca Christie insisteix que la immigració, especialment en contextos econòmics i demogràfics com l’actual i en el qual està Europa, “en general sempre aporta riquesa al país i creixement econòmic”.

Compartir a les Xarxes Socials
Facebook
Twitter
Email
Print

Deixa un comentari