Article de Carme Colomina. Ara, 11 desembre 2022
BARCELONA. Les fronteres de la Unió Europea són cada cop més violentes i ho són per les pràctiques que despleguen els governs contra l’arribada de migrants i sol·licitants d’asil. Ho constata un informe presentat aquesta setmana al Parlament Europeu per la Xarxa de Monitorització de la Violència Fronterera, coincidint, a més, amb l’acord perquè Croàcia s’incorpori a l’espai de lliure circulació de Schengen a partir de l’1 de gener.
Segons aquest informe, la ruta dels Balcans és una de les zones on més s’han multiplicat els casos de violència, i assenyala directament la frontera croata. La repressió va en cadena. Un nombre significatiu de casos documentats constata les devolucions a les fronteres italo-eslovenes i com aquestes mateixes persones, acaben expulsades des de Croàcia cap a Bòsnia. En el 59% d’aquests casos –diu l’ONG– aquests migrants van intentar demanar asil a Croàcia. Un de cada tres eren menors de 18 anys. En gairebé el 90% dels casos es va registrar algun tipus de tortura o tracte degradant, inclosa la violència armada, execucions simulades, violència i assetjament sexuals, violència física intensa i ús d’armes d’electroxoc. Els experts també han enregistrat i publicat testimonis que descriuen com es va forçar menors de només 13 anys a despullar-se com a càstig. Tot això ha passat des del 2021 fins ara.
Seguretat en frontera
Ja fa massa temps que la idea de seguretat en frontera s’ha convertit en el factor determinant del dret a la mobilitat; que la pressió de blindatge dels límits exteriors de la UE s’ha convertit en la coartada per violar drets i renunciar a principis i valors fundacionals de la Unió.
Els experts parlen de la necrofrontera com aquests espais on se seguen vides i on els governs es desentenen de la legislació internacional que protegeix les persones en trànsit i els demandants d’asil. La Unió Europea i els seus governs hi tenen una responsabilitat directa.