Gaudí 2022: les nominacions visibilitzen els conflictes migratoris

 

Gaudí 2022: les nominacions visibilitzen els conflictes migratoris

‘Las leyes de la frontera’, ‘El ventre del mar’, ‘Libertad’, ‘Mediterráneo’ i ‘Sis dies corrents’ dominen els premis del cinema català

El ventre del Mar

 

BARCELONA. El cinema català no s’ha caracteritzat sempre per mirar de cara les problemàtiques socials, però que això ha canviat es reflecteix en les nominacions als Gaudí que s’han anunciat aquest dimarts a l’auditori de la Pedrera, en què els títols més nominats aborden, d’una manera o altra, problemàtiques derivades dels fenòmens migratoris. Dues pel·lícules apunten a la tragèdia dels refugiats que s’ofeguen a les costes d’Europa: El ventre del mar, amb dotze nominacions, ho fa de manera al·legòrica i poètica; Mediterráneo, amb deu, ficcionant el naixement de l’ONG Open Arms. N’hi ha dues que rebaixen l’escala d’observació: Sis dies corrents, amb nou nominacions, visibilitza els prejudicis contra els migrants a l’àmbit laboral, i Libertad, amb onze, les estructures de classe que separen una família burgesa d’una migrant. L’excepció a la temàtica migratòria seria el títol més nominat, Las leyes de la frontera (tretze candidatures): les seves fronteres són internes i mentals, les que separen la Girona burgesa dels seus barris marginals.

En la gala que se celebrarà diumenge 6 de març a la Sala Oval del MNAC el Gaudí a millor pel·lícula se’l disputaran Neus Ballús per Sis dies corrents i Agustí Villaronga per El ventre del mar. Tant l’una com l’altre saben què és triomfar als Gaudí, Villaronga amb Pa negre i Ballús amb La plaga. Completen la categoria dues pel·lícules que arribaran als cinemes al febrer: el drama rural Tros, de Pau Calpe Rufat, i el thriller de terror Visitant, d’Alberto Evangelista, que va passar pel Festival de Sitges.

L’altre premi gros, el Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, sembla cosa de dos: Clara Roquet per Libertad o Daniel Monzón per Las leyes de frontera. Roquet és la teòrica debutant, però ella sola acumula un històric de dotze nominacions als Gaudí i quatre premis com a guionista i directora. Mediterráneo, de Marcel Barrena, també seria favorit atenent les deu nominacions del film, però la seva absència en categories clau com direcció o guió li resta punts de cara al triomf. La ventafocs de la categoria seria Tres, de Juanjo Giménez, amb només cinc nominacions, inclosa la de millor guió.

De Fernández a Mellali

En l’apartat interpretatiu destaquen la desena nominació d’Eduard Fernández i la vuitena de Sergi López, tots dos per Mediterráneo, que també compta amb les nominacions d’Àlex Monner i Anna Castillo. Chavalas suma dues de les seves tres nominacions gràcies a Vicky Luengo i Ángela Cervantes, i Libertad aconsegueix una tripleta de nominacions femenines: la debutant Maria Morera com a protagonista i les ja consagrades Vicky Peña i Nora Navas com a secundàries. Per a Navas és, per cert, la sexta nominació com a actriu, i iguala així Clara Segura i Aina Clotet. Però no només hi ha nominacions per a l’star system català: els Gaudí han rescabalat Marta Nieto de l’oblit dels Goya, que no la van nominar per Tres, i també les dues grans revelacions de Las leyes de la frontera, Chechu Salgado i Begoña Vargas, tots dos com a protagonistes.

Una de les notícies dels premis és la nominació dels actors principals de Sis dies corrents: Valero Escolar com a secundari i Mohamed Mellali com a protagonista. Si guanyen serà el segon premi d’aquests lampistes, que a l’estiu ja es van endur el Lleopard del Festival de Locarno. Mellali, per cert, és el segon actor afrodescendent nominat als Gaudí; el primer va ser Abdel Aziz El Mountassir, nominat el 2020 per La dona il·legal. Aquest any podrien haver sigut dos, els afrodescendents candidats, però Òscar Kapoya s’ha quedat fora dels Gaudí, però no el seu company a El ventre del mar, Roger Casamajor, nominat a millor actor.

Més paritaris que el cinema català

Tot i el suspens en paritat que fa uns mesos atorgava al cinema català un estudi de Dones Visuals, les nominacions d’aquest any presenten un equilibri força ajustat pel que fa al gènere dels nominats. Hi ha paritat en categories importants com direcció i guió, i també entre els candidats a millor pel·lícula europea, curtmetratge, so i efectes visuals. A més, les nominades són majoria en direcció de producció, direcció artística, vestuari, pel·lícules per a televisió i maquillatge. Per contra, els homes dominen en les dues categories de millor pel·lícula, pel·lícula en llengua no catalana, documental i música, aquesta última l’única en què no hi ha presència femenina.

L’única producció catalana d’animació d’aquest any, Mironins, serà també l’única nominada de la categoria. Més disputat estarà l’apartat de documental, que inclou Balandrau, un infern glaçatEl retorn: la vida després de l’ISISEl niño de fuego i Un blues per a Teheran. Sílvia Quer suma la seva setena nominació al Gaudí a millor pel·lícula per a televisió amb Berenàveu a les fosques i lluitarà per la seva segona victòria amb Frederica Montseny, la dona que parla de Laura Mañà, Tocats pel foc de Santi Lapeira i Un mundo para Julius de Rossana Díaz Costa.

Al Gaudí a millor pel·lícula europea hi optaran Annette, la guanyadora de l’Oscar Otra ronda, la Palma d’Or Titane i la triomfadora dels premis EFA del cinema europeu, Quo vadis, Aida? Pel que fa a les categories tècniques, destaquen els records de tres noms propis: l’onzena nominació d’Àlex Villagrasa als millors efectes visuals, la quinzena i setzena nominacions al millor so d’Oriol Tarragó i la dinovena i vintena candidatura en la mateixa categoria de Marc Orts. Són xifres que parlen amb nitidesa del domini d’aquests homes als Gaudí, sobretot tenint en compte que els premis només porten, amb aquesta, catorze edicions.

Compartir a les Xarxes Socials
Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en email
Email
Compartició en print
Print

Deixa un comentari