El sensellarisme té cara de migrant, article de Susan Kalunge
Fa uns dies, la Fundació Arrels va publicar el seu últim informe, anomenat Viure al carrer en temps de pandèmia. Una enquesta a les persones que viuen al ras a Barcelona. L’informe serveix per fer una radiografia de qui són les persones que viuen al carrer a Barcelona i en quines circumstàncies ho fan. Les dades són el resultat de l’enquesta feta el passat 26 de novembre del 2020 (en plena desescalada de la pandèmia), i l’estudi conclou que a la capital catalana hi ha 4.800 persones sense llar i que set de cada deu són migrades. La majoria són homes de 45 anys de mitjana. I una de cada nou fa més de 10 anys que viu al carrer.
Dels apunts que fa l’informe se’n poden treure moltes conclusions. Per començar, en destacaré una: cada cop és més flagrant l’evidència que cal derogar la llei d’estrangeria. I hem d’exigir-ho de manera clara i contundent. És una llei racista i injusta que fa que el fet de migrar sigui un factor de vulnerabilitat que travessa la vida de les persones i els dificulta l’accés als drets fonamentals bàsics.
https://www.ara.cat/opinio/sensellarisme-rostre-migrant-susan-kalunge_129_4169501.html