Almenys 79 morts al bolcar davant de les costes gregues un vaixell on viatjaven centenars de persones immigrants

Les autoritats han rescatat més de 100 persones, però a la nau n’hi viatjaven moltes més, segons testimonis

Diaria ARA. Queralt Castillo Cerezuela
22.06.23
Els supervivents del naufragi  descansen en un refugi, després l' operació de rescat, quan el seu vaixell s'hagi bolcat a mar obert, a Kalamata, Grècia, el 14 de juny de 2023.

ATENES

La tragèdia ha tingut lloc aquesta matinada de dimecres davant de la costa de Pylos, al mar Jònic, en aigües internacionals. Un vaixell de pescadors amb immigrants procedent de Tobruk, a Líbia, que suposadament es dirigia cap a Itàlia, ha naufragat amb desenes de persones a bord. De moment, hi ha confirmats 79 morts i 104 supervivents, que han estat traslladats a Kalamata, la segona ciutat del Peloponès, al sud de la península.

La zona del naufragi

Les autoritats gregues, però, asseguren que la xifra podria augmentar considerablement. No està clar quantes persones eren a bord del vaixell, si bé alguns testimonis parlen de 400 ocupants i d’altres, com Alarm Phone –l’organització de suport que ajuda els migrants que tracten de travessar el Mediterrani i que es troben en dificultats–, eleven el nombre fins a 750, una xifra que Grècia ha dit que no pot confirmar. Es tractaria de joves majoritàriament procedents de l’Afganistan i del Pakistan.

Una de les pors és que hi hagi gent que s’hagi quedat atrapada a la bodega de l’embarcació. Es tracta del naufragi més mortífer a les costes hel·lenes des de principis d’any i els guardacostes estan tenint problemes en la cerca a causa dels forts vents imperants a la zona.

” alt=”Un migrant és traslladat per personal sanitari després d’una operació de rescat de la seva embarcació, que havia bolcat a mar obert, a Kalamata, Grècia, el 14 de juny del 2023.” data-v-5dde30c4=”” data-was-processed=”true” />
” alt=”Els migrants arriben al port de Kalamata després d’una operació de rescat del seu vaixell, que havia bolcat a mar obert, a Kalamata, Grècia, el 14 de juny del 2023.” data-v-5dde30c4=”” data-was-processed=”true” />

La nova tragèdia al Mediterrani té lloc uns dies després que les autoritats gregues rescatessin, el 5 de juny, més de 90 persones —entre les quals hi havia 30 menors d’edat— en un illot al riu Evros. Diumenge 11 de juny també es van rescatar 90 persones —amb 37 menors d’edat a bord— que viatjaven en un iot amb bandera nord-americana, i aquest mateix matí, a Creta, la guàrdia costanera grega remolcava un altre vaixell amb més de 80 persones a bord responent a la petició d’ajuda dels ocupants.

Tots aquests fets s’han produït al mateix temps que els vint-i-set membres de la Unió Europea hagin aprovat l’esborrany del nou Pacte d’Asil, que contempla el repartiment proporcional dels migrants. Els països de la UE han consensuat una redistribució de les persones que arriben: cada país n’haurà d’acollir fins a 30.000. En cas de no voler donar-los asil, els països hauran de pagar una penalització de fins a 20.000 euros per cada migrant que rebutgin.

Les arribades continuen, els morts i els desapareguts, també

Segons dades de l’ACNUR, d’ençà que va començar el 2023, han arribat a Grècia 6.498 persones, de les quals 5.104 ho han fet a través del mar i la resta, a través de la frontera greco-turca a l’Evros, indret on recentment s’han documentat suposades violacions dels drets humans i del dret internacional per part pes les autoritats gregues. Durant el 2022 van ser 12.758 persones les que van arribar per mar —enfront de les 6.022 que van arribar per terra—. Al llarg del 2021, les xifres d’arribades es van reduir dràsticament a causa de la pandèmia de covid: 4.331 per mar i 4.826 per terra. Pel que fa al nombre de persones desaparegudes, resulta extremadament difícil aportar una xifra exacta, però es calcula que el 2022 en van desaparèixer 326 i el 2021, 115.

Tot i que aquests números no s’acosten ni de lluny al gairebé milió de persones que van arribar l’any 2015, el cert és que les arribades no s’han aturat mai. Fa tan sols uns dies, Metges Sense Fronteres (MSF) alertava del deteriorament de la situació dels migrants i els refugiats a l’illa de Lesbos, a l’Egeu, “on s’han produït nombroses i diverses denúncies d’exposició a la violència, suposats segrestos i devolucions en calent, detencions i privacions d’aliment i refugi”.

A l’informe presentat, MSF també denunciava les condicions en què viuen els migrants als camps de Mavrovouni i Megala Therma, i demanava a les autoritats gregues la investigació de la desaparició de 940 persones que, suposadament, haurien estat retornades en calent.

” alt=”Unitats de rescat traslladen un dels supervivenents del naufragi en aigues del Egeu, a Kalamata, Grècia, el 14 de juny de 2023.” data-v-5dde30c4=”” data-was-processed=”true” />

Segons les dades de l’Organització Mundial de les Migracions (OIM), l’any passat prop de 3.800 persones van morir a les rutes migratòries procedents de l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. Es tracta de la xifra més alta registrada des del 2017.

Grècia és una de les principals rutes d’accés a la Unió Europea per a refugiats i migrants del Pròxim Orient, l’Àsia i l’Àfrica. La majoria arriben a les illes gregues des de la propera Turquia, però un nombre creixent de vaixells també fan un viatge més llarg i perillós de Turquia fins a Itàlia passant per Grècia. Uns 72.000 refugiats i migrants han arribat des de principi d’any als països de primera línia d’Europa: la majoria a Itàlia, però també a Espanya, Grècia, Malta i Xipre, segons dades de les Nacions Unides.

Compartir a les Xarxes Socials
Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en email
Email
Compartició en print
Print

Deixa un comentari